VEUS

VEUS és la unió d'autors valencians de teatre, l'objectiu dels quals és propiciar l'escriptura de peces teatrals en un marc d'intercanvi i diàleg entre ells. Després, amb la suma de directors, actors i resta d'equip amb els que, normalment, per la dinàmica de creació en la que cadascú es troba immers, no tenen l'oportunitat de treballar, posen en peu allò escrit, facilitant així nous processos de creació escènica.
VEUS fomenta l’escriptura i la creació escènica fora de censures o condicionaments empresarials o de mercat. Afavorint un àmbit d'investigació que produïsca el posicionament de la dramatúrgia front la situació social i política valenciana i que, alhora, amplie i consolide la consciència de l'Autor com element medul·lar o, si més no, germinal del teatre (o d'un tipus de teatre)
Amb VEUS, a més, es pretén donar visibilitat a la literatura dramàtica en valencià i promocionar l'intercanvi amb altres autors del mateix àmbit lingüístic, sent, doncs, el català, la llengua vehicular de les seues creacions. 
Així mateix, la visibilització de les dramaturgues i directores valencianes és també un dels objectius bàsics de VEUS.

VALÈNTIA

Valèntia és la primera obra del col·lectiu VEUS. I naix d'un context comú, València, amb la intenció d'explorar les contínues i indiscriminades retallades en els nostres drets socials. Per aquesta raó, l'obra transita i denuncia la crisi que pateixen serveis públics valencians com ara la sanitat, l'educació, l'assistència social o la seguretat i lliure expressió ciutadana, retallada per les pròpies forces de seguretat, que reflecteix el menyspreu i crueltat que el poder pot acabar infligint sobre els ciutadans.

VALÈNTIA és el fruit d'un període de creació intens i enriquidor. Un procés de treball inspirat en el que es va fer servir per a l'obra Zero Responsables (en la que tres dels autors de Valèntia també van participar), on diferents peces, amb distinta autoria, giraven al voltant d'una temàtica comuna per a conformar, finalment, un muntatge amb una dramatúrgia compacta, coherent i compromesa.

VALÈNTIA  
de maribel bayona, patrícia pardo, jaume policarpo, xavier puchades i begoña tena.

vestuari   
juanma picazo  
disseny il·luminació i tècnic en gira
mundi gómez
disseny de so i música   
david alarcón
cançons camals mullats i el dia que tot rebente     

la gossa sorda 
imatge gràfica   
po poy
vídeo i fotografies 
samuel domingo
disseny samarretes
jaume marco
correcció lingüística  
neus alborch, pilar alfonso, ana perpiñan, ramon roselló, laura useleti
espai escènic i composició d'escenes    
jaume policarpo
comunicació
adela cubells
producció executiva   
imma expósito

més informació: veusvalentia@gmail.com

T'ARRIBARÀ VALÈNTIA

DIARI DE VALÈNTIA IV

Els polítics, com a instruments del poder econòmic, manipulen la realitat, la disfressen una i una altra vegada amb consignes prefabricades que defensen l'accés al consum com a paradigma del benestar. Però sota aquestes fal·làcies s'amaga una estratègia coordinada de domini i control sobre les institucions i els beneficis i privilegis que s'obtenen de la seua gestió.
El polític ha acabat convertint-se en el principal corruptor dels òrgans que han de mantenir viva i sana la nostra democràcia. Són, a hores d'ara, agents infecciosos que cal combatre. Nosaltres confiem en la capacitat antibiòtica del TEATRE. Portem treballant mesos i mesos, a la recerca d'una medecina apropiada per aquest organisme anomenat València, convalescent des de ja fa massa temps. Ja tenim la píndola dissenyada i llesta, ara ens l'haurem de prendre un a un, amb l'esperança de que millore, encara que siga una mica, el nostre estat de salut.

JAUME POLICARPO

DIARI DE VALÈNTIA III

Funs mesos,  uns companys de professió i afortunadament amics, m’enrolaren en un projecte perquè escriguera un peça teatral.
Feia temps que no escrivia a soles i en un primer moment vaig sentir molt de respecte al fet, entre altres coses, per culpa dels  companys  amb els que compartiria text la meua peça. Però el projecte VEUS i la seua primera obra, VALÈNTIA,  em capitvaren des del principi i sentí que no podia dir que no, aportar,  pel contrari, des de l’escriptura o des d’on poguera el meu granet d’arena. Des de la humilitat, per descomptat, fins i tot amb la valentia que dóna la inconsciència i l’entusiasme. Perquè projectes com aquests són necessaris, perquè em recomforten un poc amb el meu entorn, perquè em fan eixir de la impotència i indiferència que tot ho silencia, perquè calmen la meua inquietud i em deixen dormir millor,  al menys per un temps.
El procés d’escriptura va ser apassionant, intens, dur. Creàrem una eina de col.laboració que multiplicà el treball, però implementà el resultat, o així ho esperem.
El que tinc clar és que tot el que hem escrit ho hem fet des de l’absoluta responsabilitat ètica i socio-política com a ciutadans valencians que parlen des del camp cultural. Perquè d’això es tracta.
Després, el projecte VEUS va crèixer,  afegint directors, actors, il·luminadors, músics, escenògrafs, vestuaristes, producció, dissenyadors… I ara estem a punt de compartir-lo.  Esperem poder fer-ho amb tots vosaltres i que les VEUS, les nostres i les vostres, s’escolten altes i clares.    
MARIBEL BAYONA

DIARI DE VALÈNTIA II

Als darrers mesos han sorgit algunes iniciatives a València que pretenen explorar un teatre de supervivència. Que són mals temps per a la lírica no és cap novetat, ja fa temps que els patim, inclòs abans d’aquesta crisi tramposa. Hi ha l’opció de plegar amb resignació, reinventar-se professionalment o anar-se’n a un altre país. També hi ha l’opció de reinventar el teatre des del mateix procés de producció. Ara, més que mai, estem obligats a fer-ho. Ja han hagut iniciatives interessants com a ZERO RESPONSABLES, una obra col·lectiva que denunciava l’oblit de responsabilitats del mortal accident de metro de València i, al mateix temps, un homenatge als familiars i a les víctimes d’aquella tragèdia; o el FESTIVAL CABANYAL ÍNTIM, on el teatre conviu directament amb qui pateix la injustícia, teatre dins de les pròpies cases amenaçades d’enderrocament per part de l’Ajuntament. Dos exemples emocionants que demostren que el teatre no és només capaç de parlar de la realitat més propera, sinó també de ser ell mateix una realitat, de generar-la a partir de la resistència, la lluita i la denúncia. Estic orgullós d’haver participar en aquestes dues experiències i el projecte VEUS, i la seua primera obra VALÈNTIA, va pel mateix camí. Un teatre fet per un col·lectiu per a la col·lectivitat. Un nou intent d’estar a prop dels espectadors, més enllà de la distància que hi ha entre les butaques i l’escenari.

XAVIER PUCHADES

DIARI DE VALÈNTIA I

Huí he quedat amb Teresa Lozano per a fer una lectura del text que he escrit jo mateix. He de dir que per a mi Teresa és una de les grans actrius valencianes actuals i encara no m'acabe de creure que haja acceptat la proposta d'encarnar l'ÀVIA que vaig imaginar fa uns mesos enrere. Recorde a Teresa al Mercat de les Flors al muntatge que va fer Lluís Pasqual del Roberto Zucco. Copsador. Enlluernador. Inoblidable. També la recorde a L'Home, la bèstia i la virtut (en aquella època particular d'Antonio Díaz Zamora com a director del Centre Dramàtic) i, més recentment, a La casa de Bernarda Alba fent de María Josefa, la mare de Bernarda. L'he vista a dalt de l'escenari moltes vegades i ara mateix tenint-la asseguda davant de mi llegint eixes frases tan íntimes i delicades em resulta un regal preciós, inenarrable. Teresa vol contrastar amb mi el seu valencià, li preocupa que se li escole alguna tonadeta catalana -porta treballant a Barcelona mitja vida- i la veritat és que la seua parla és precisa i perfecta. Després, a la conversa posterior ix l'explicació: de xicoteta va tenir una tata que era del meu poble, Albaida. La setmana vinent arriba Cristina de Girona per a començar amb els assajos -Cristina Cervià és la directora de la meua peça-, i mentre arriba el dia jo pense en la mirada de Teresa, fonda i dolça, serena i sàvia... I em sent afortunat de treballar al teatre i poder disfrutar d'aquestes sensacions nascudes del respecte i l'admiració pels companys que han anat obrint camí.

JAUME POLICARPO