DIARI DE VALÈNTIA I

Huí he quedat amb Teresa Lozano per a fer una lectura del text que he escrit jo mateix. He de dir que per a mi Teresa és una de les grans actrius valencianes actuals i encara no m'acabe de creure que haja acceptat la proposta d'encarnar l'ÀVIA que vaig imaginar fa uns mesos enrere. Recorde a Teresa al Mercat de les Flors al muntatge que va fer Lluís Pasqual del Roberto Zucco. Copsador. Enlluernador. Inoblidable. També la recorde a L'Home, la bèstia i la virtut (en aquella època particular d'Antonio Díaz Zamora com a director del Centre Dramàtic) i, més recentment, a La casa de Bernarda Alba fent de María Josefa, la mare de Bernarda. L'he vista a dalt de l'escenari moltes vegades i ara mateix tenint-la asseguda davant de mi llegint eixes frases tan íntimes i delicades em resulta un regal preciós, inenarrable. Teresa vol contrastar amb mi el seu valencià, li preocupa que se li escole alguna tonadeta catalana -porta treballant a Barcelona mitja vida- i la veritat és que la seua parla és precisa i perfecta. Després, a la conversa posterior ix l'explicació: de xicoteta va tenir una tata que era del meu poble, Albaida. La setmana vinent arriba Cristina de Girona per a començar amb els assajos -Cristina Cervià és la directora de la meua peça-, i mentre arriba el dia jo pense en la mirada de Teresa, fonda i dolça, serena i sàvia... I em sent afortunat de treballar al teatre i poder disfrutar d'aquestes sensacions nascudes del respecte i l'admiració pels companys que han anat obrint camí.

JAUME POLICARPO

No hay comentarios:

Publicar un comentario